EL COR I LES ARRÍTMIES

Funció, components i funcionament del cor 

El cor es troba situat al pit, protegit per una carcassa de cartílag i ossos (estèrnum, costelles i vertebres) anomenat caixa toràcica. És com un múscul buit d’una mida similar a un pebrot i dividit en quatre compartiments; dos superiors (aurícules) i dos inferiors (ventrículs).

Perquè circuli la sang al nostre cos el cor actua com a bomba natural. Permet que la sang flueixi, portant oxigen i altres nutrients als nostres òrgans i teixits. D’altra banda, recull de tot el cos les deixalles i el diòxid de carboni perquè siguin eliminades.

En realitat, són com dues bombes, una dreta i una altra esquerra. Cadascuna té una part superior anomenada aurícula, la funció de la qual és emmagatzemar sang per després passar-la a la part inferior, anomenada ventricle, que és realment la part del cor que bombeja la sang. La part dreta s’encarrega de recollir la sang ja utilitzada i gairebé sense oxigen per enviar-la al pulmó a recarregar d’oxigen. Aquesta sang oxigenada arriba a la part dreta del cor per ser bombejada i repartida per tot el cos.

En condicions normals, qui marca el ritme del cor és una petita zona situada a la part alta d’aurícula dreta, anomenat node sinusal i és el nostre marcapassos natural. Allà es genera de forma espontània un petit impuls elèctric que es distribueix pel cor viatjant ràpidament per teixits especialitzats d’alta conducció i per les cèl·lules musculars del cor.

Primer es propaga per les aurícules esquerra i dreta, que es contrauen expulsant la sang del seu interior cap als ventricles. Quan ja s’han omplert els dos ventricles, es contrauen expulsant gran part de la sang que contenen el dret cap al pulmó i l’esquerre cap a la resta del cos. En repòs el cor es contrau habitualment entre 60 i 100 cops per minut.

Ritme cardíac lent – Teràpia marcapassos

S’anomena ritme cardíac lent (bradicàrdia) a aquell ritme inferior a 60 batecs per minut. Si el cor no és capaç de bomejbar prou sang a l’organisme per bategar massa lent, es pot considerar la implantació d’un marcapassos.

Per què es produeix una bradicàrdia?

Hi ha diversos motius que poden produir bradicàrdia, però alguns dels més freqüents són la fallada del node sinusal (el marcapassos natural del cor), o errades a nivell de conducció de l’impuls elèctric entre les aurícules i els ventricles. Aquestes condicions produeixen pauses en el ritme cardíac que, de vegades, generen símptomes com síncopes, marejos o insuficiència cardíaca

Per què serveix el marcapassos?

La funció d’un marcapassos és ajudar el cor a que la sang es bombegi a un ritme adequat, enviant senyals elèctrics quan sigui necessari. D’aquesta manera, es manté una aportació adequada de sang a la resta del cos.

Ritme cardíac ràpid – Teràpia DAI

De vegades, el cor pot accelerar-ne el ritme fins a freqüències molt altes. D’això se’n diu taquicàrdia, i depenent de l’origen d’aquest ritme ràpid, les conseqüències poden ser fatals. Per evitar-ho, es pot considerar la implantació d’un DAI (Desfibril·lador Automàtic Implantable).

Per què es produeix la taquicàrdia?

Hi ha molts orígens per a la taquicàrdia, però no totes són perjudicials per a la salut. Idealment, en situacions en què el seu cos requereixi una aportació extra d’oxigen, el cor s’accelera per pal·liar aquesta demanda. Això passa quan es fa exercici, en situacions d’estrès, o davant de certes emocions fortes, per exemple. D’això se’n diu taquicàrdia sinusal, té l’origen a l’aurícula i no suposa cap risc per a la salut.

D’altra banda, hi ha taquicàrdies l’origen de les quals és el propi ventricle. S’anomenen taquicàrdies ventriculars (o taquiarítmies) i aquestes sí que poden tenir conseqüències greus per al pacient.

Per què serveix el DAI?

Taquicàrdia ventricular

És un ritme ràpid però regular, que té l’origen normalment en un lloc concret i que genera símptomes com a sensació de manca d’oxigen, palpitacions o marejos. En aquests casos, el DAI enviarà una seqüència d’impulsos elèctrics a un ritme més ràpid que la taquicàrdia. Això ho fa per “guanyar” el propi cor i prendre el control per poder tornar a un ritme normal. Aquest tipus de teràpia s’anomena estimulació antitaquicàrdia (EAT).

Fibril·lació ventricular

És un ritme ràpid i caòtic. S’origina en diversos punts del ventricle alhora, i en aquests casos el cor pot arribar a bategar tan ràpid que, a nivell pràctic, seria com si estigués aturat, provocant la pèrdua de consciència o fins i tot una parada cardíaca. En aquests casos, el DAI enviarà un xoc d’alta energia, “resetejant” les cèl·lules del cor per intentar recobrar un ritme normal.

Insuficiència cardíaca – Teràpia de resincronització

      

La insuficiència cardíaca (IC) és una malaltia amb orígens molt diversos, que genera moltes molèsties al pacient que la pateix. La IC es caracteritza per una pèrdua a la força del múscul, que fa que el cor sigui incapaç de bombejar la sang suficient a l’organisme. Aquesta disminució en el reg sanguini augmenta la pressió de la sang al cor i provoca símptomes com cansament, fatiga i acumulació de líquid als pulmons i les extremitats, entre d’altres. A més, aquests pacients solen presentar una alteració al sistema de conducció, que provoca una pèrdua en la sincronia entre el ventricle dret i esquerre, reduint l’eficàcia amb què el cor és capaç de bombejar la sang. Una opció per tractar aquesta malaltia és la implantació dun marcapassos o DAI resincronitzador (CRT-P o CRT-D). Aquests dispositius són iguals que els esmentats anteriorment, però se’ls afegeix un cable al ventricle esquerre. D’aquesta manera, s’aconsegueix recuperar la sincronia entre els dos ventricles i, per tant, augmentar la capacitat del cor per bombar la sang de manera efectiva.

Cor amb arítmies curables amb teràpia d’ablació

Algunes arítmies tenen l’origen en certes cèl·lules del cor que presenten un comportament diferent de l’esperat. Els casos més comuns són:

• Cèl·lules que no haurien de conduir impulsos elèctrics (funcionen com a aïllant), en algunes persones presenten conducció, podent propagar-se l’impuls per camins no desitjats.
• Zones que presenten una activitat elèctrica exacerbada i poden arribar a dominar el ritme natural provinent del node sinusal (marcapassos naturals).
• Regions del cor afectades per diferents patologies que produeixen nous cicles destimulació (circuits de reentrada).

En aquests casos, l’arítmia pot arribar a curar-se destruint les cèl·lules que exhibeixen un comportament inadequat o creant una lesió que talli el pas a les conduccions circulars per evitar-ne la perpetuació. El procés de destrucció de les cèl·lules cardíaques s’anomena ablació cardíaca i es poden utilitzar diferents fonts d’energia per assolir aquest objectiu. Alguns són l’ús de radiofreqüència (calor) o l’òxid nitrós per a crioablació (fred). Una altra tècnica incorporada recentment és l’electroporació, on s’envien polsos elèctrics d’alta energia a la zona afectada amb un catèter d’ablació. Aquest catèter s’introdueix per una vena/artèria a la cama (femoral) i se segueix el trajecte fins al cor. La quantitat d’energia i el tipus de catèter utilitzat dependrà de l’anatomia del pacient, de la zona afectada i de l’objectiu de l’ablació. Aquest mètode té una taxa d’èxit molt elevada, curant completament l’arítmia en alguns casos.

Viure amb un DAI

Actualment, la tecnologia daquests dispositius fa que hi hagi molt poques limitacions per al pacient que porta el DAI.

• Aparells electrodomèstics

Els aparells electrodomèstics no suposen cap risc per al portador de DAI. Es pot utilitzar amb normalitat qualsevol aparell com assecadors de cabell, rentavaixelles, TV, maquineta d’afaitar, ordinador, trepants… L’excepció a això són les cuines d’inducció, que sí que poden generar una interferència amb el DAI, per la qual cosa es recomana mantenir-se a una distància de 60 cm.

• Mòbils

Els telèfons mòbils no suposen risc per al pacient a una distància de 15 cm del dispositiu. Per mantenir la seguretat n’hi ha prou de parlar per telèfon pel costat oposat a què es troba el DAI i no guardar-lo a les butxaques de la jaqueta a prop del pit.

• Esport

El DAI no suposa cap risc per a la pràctica de cap esport a nivell elèctric. Tot i això, s’han de prendre certes precaucions en practicar esports de contacte com el rugbi, el bàsquet o el futbol. No s’aconsella practicar esports en solitari (nedar, navegar, córrer…) per possibles mareigs o desmais.

• Viatjar

Cal prendre certes precaucions durant els controls de seguretat a aeroports. Els pacients de DAI han de portar sempre la targeta que els identifica com a portadors de DAI. Amb aquest identificador, evitareu passar pel detector de metalls, que afecten el funcionament del dispositiu.

• Hospitals

Sempre heu d’avisar el personal sanitari que és portador de DAI. Ells sabran com procedir en cas de necessitar fer qualsevol procediment que pugui afectar el funcionament del dispositiu.

• Conducció

La normativa sobre la conducció de vehicles per a pacients portadors de DAI es pot trobar a la legislació espanyola. El més important que ha de saber és que no pot conduir cap vehicle fins al cap de 3 mesos des de la implantació en cas de ser pacient de prevenció secundària i 1 mes en cas de ser pacient de prevenció primària. En cas d’haver rebut una descàrrega pel dispositiu, també haureu d’esperar 3 mesos fins a poder conduir. D’altra banda, hi ha limitacions per a pacients amb malalties cardíaques. Es recomana consultar amb el vostre cardiòleg per a una informació més detallada.

La societat Espanyola de Cardiologia posa a disposició dels pacients amb DAI un document detallat per consultar-lo. Podeu accedir a aquest document al següent enllaç on podreu descarregar un PDF amb tota la informació rellevant.

 Llibre ‘Viure amb un Dai. Manual del pacient’. — Societat Espanyola de Cardiologia (SEC)